Un viatge introspectiu per les emocions i sentiments d'una persona gran que pateix soledat.
Encara que sovint no ens n’adonem, prop de 3 milions de persones grans en aquest país senten soledat en el dia a dia. Una realitat que ens pot passar desapercebuda i que es torna especialment invisible i difícil de gestionar en l’entorn més íntim: a casa.
Amb l’objectiu de donar visibilitat a aquesta problemàtica i conscienciar la societat, a la Fundació ”la Caixa” hem volgut obrir una porta a totes aquelles cases en què cada dia tantes i tantes persones grans miren d’“escapar” de la soledat. Una porta que ofereixi l’oportunitat d’acostar-s’hi i entendre’n millor els sentiments, les emocions i els pensaments.
Com ho hem fet? Creant Escape Room Soledat, una experiència immersiva i vivencial que permeti als participants posar-se en la pell d’una persona gran que pateix soledat. Un espai físic per viure en primera persona la por, la frustració, la foscor, però també l’esperança de saber que és possible “escapar” d’això.
La soledat no es veu, se sent.
Escape Room Soledat: la campanya
El procés
“El meu món es feia cada vegada més petit”. “Sentia que vivia en una casa de caragol, sense finestres”.
La campanya Escape Room Soledat és el fruit d’un rigorós procés de treball de més de 10 hores d’entrevistes amb els protagonistes i de diverses sessions intensives amb tots els professionals del programa Sempre Acompanyats de la Fundació ”la Caixa”, per documentar els hàbits diaris, les emocions i els pensaments que envaeixen la gent gran quan pateix una situació de soledat no desitjada . Com a resultat d’aquest procés, vam detectar un sentiment que es repetia: la sensació d’estar atrapats en una realitat que semblava que no tingués sortida. Aquesta va ser la llavor que després va esdevenir Escape Room Soledat, un escape room totalment diferent que, lluny d’oferir una experiència lúdica, ens va servir per a dos objectius: sensibilitzar sobre la soledat no desitjada a través d’una experiència vivencial i, al mateix temps, actuar de metàfora sobre el sentiment de reclusió emocional en què semblava que visquessin les persones amb qui vam parlar.
Els protagonistes
Carmen
Carmen
La Carmen ha viscut ancorada en un passat que no la deixava avançar. D’aquells moments, en recorda especialment la foscor de les nits, els pensaments recurrents i els records que revivia una vegada i una altra. Un episodi que li va afectar l’autoestima, el dia a dia i fins i tot la manera de veure casa seva; com diu ella mateixa: “va passar a ser un búnquer sense finestres”.
Pedro
Pedro
El Pedro buscava constantment escapar de casa per plorar on no el veiés ningú. Durant anys el va envair una sensació d’espera contínua com un reflex del buit que l’acompanyava. Moments en què, com ens va explicar, l’escassa conversa que li oferia una simple trucada comercial tot sovint era l’única manera que tenia de comunicar-se.
Silvia
Silvia
Després d’una vida envoltada de la família i després d’una etapa dedicada a les cures que requerien la parella (que tenia una malaltia crònica) i els fills, es va anar sentint cada vegada més sola. La manca d’aficions i la tristesa la van dur a perdre el contacte amb el seu cercle més estret i, de mica en mica, la van conduir a l’aïllament. Això va afectar greument les seves rutines i hàbits més bàsics.
El que diuen els visitants
Després de viure l'experiència, això és el que diuen alguns dels visitants:
“La importància d’estar i escoltar”
“Gràcies per fer-nos veure els altres”
“Impactant! El que avui et preocupa i ocupa, potser demà ho trobis a faltar! Viu cada moment”
“La realitat supera la ficció”
“Emocionant. És necessari sensibilitzar per poder canviar”
“Hem pogut veure la soledat”
“Per canviar aquesta realitat ens necessiten a cadascun de nosaltres”
“Una experiència que tothom hauria de viure”
“No els deixem sols/es”
“Gràcies per fer-nos parar i pensar”
“Impactant”
“Gran cop de realitat”
El paper de la Fundació ”la Caixa”
A la Fundació ”la Caixa” treballem per millorar la qualitat de vida de la gent gran connectant-la amb l’entorn; acompanyant-la en la cerca d’una vida plena i amb propòsit, i reconeixent-la com una part valuosa de la societat i amb moltes coses per aportar a la resta. El compromís de la Fundació ”la Caixa” amb la gent gran es remunta a fa més de 110 anys i continua actualment, més viu que mai, a través de la xarxa de més de 60 centres propis i 570 centres en conveni amb les administracions públiques a tot el territori.
A més de l’acompanyament personal en aquesta nova etapa, des de fa 10 anys, la Fundació ”la Caixa” impulsa en 15 ciutats d’Espanya i Portugal el programa Sempre Acompanyats, a través del qual es treballa per prevenir i gestionar situacions de soledat en persones grans empoderant-les, facilitant-los relacions de confiança, compromís i col·laboració amb l’entorn i estant al seu costat durant tot el procés vital.
La prevenció de la soledat - per Javier Yanguas
La prevenció de la soledat - per Javier Yanguas
Podem cercar experiències de connexió, vinculació, pertinença, proximitat, intimitat. Ser útils i valuosos per als altres -el que ens farà alhora percebre'ns com a valuosos per a nosaltres mateixos-, buscar més i millors relacions socials, recuperar i no subestimar el poder de les converses: explicar els nostres sentiments i el que ens importa (converses significatives), fer broma, posar-nos al dia prenent un cafè, escoltar activament, oferir suport.
Podem rescatar aquestes converses casuals que s'han perdut i que s'associen al benestar, que fomenten el nostre sentiment de pertinença, comprometre'ns en converses significatives, estar al de la vida de l'altre i compartir la nostra, ser afectuosos, donar suport emocional a les persones amb les que ens relacionem al nostre dia a dia.
Podem responsabilitzar-nos que cada dia ens informem de com va la vida d'un amic, esforçar-nos a explicar-li a algú quelcom significatiu, fer-li saber a algun familiar que ens importa, escoltar de debò allò que una altra persona ha de dir-nos, valorar allò que ens explica algú, oferir cures a altres persones (afecte i suport), transmetre preocupació veritable.
Javier Yanguas, assessor científic del Programa Sempre Acompanyats