Sentir que hi ha algú a l'altre costat és el primer pas per deixar de sentir soledat.
"Ring, ring". Sona el telèfon, però no és una trucada qualsevol. Qui ens truca no és només una persona. No són només en Josep, la María Teresa, la Blanca i en Javier. Són al voltant de 3 milions de persones grans que pateixen soledat al nostre país, i que sovint ho fan sense poder-ho explicar, sense tenir ningú que dediqui un minut del seu temps a escoltar-les de veritat.
La trucada de la soledat: una experiència per aturar-se i escoltar
“La trucada de la soledat” és una experiència auditiva que convida a aturar-se i a despenjar el telèfon. A escoltar, sense presses, 4 històries reals que ens parlen de diferents soledats.
Però no és només una trucada en una cabina. També és una crida social: un so que ens porta a frenar uns instants per reflexionar, comprendre, canviar la nostra mirada i ser conscients que una cosa tan senzilla com escoltar, de veritat, pot suposar el primer pas perquè les persones grans que pateixen soledat puguin continuar connectades amb la vida, i recuperar la seva il·lusió i el seu benestar.
Llegeix el reportatge complet sobre la campanya i els seus protagonistes en el MediaHub de la Fundació ”la Caixa”.
El paper de la Fundació ”la Caixa”
Per mitjà del programa Sempre Acompanyats, present en 15 ciutats d’Espanya i Portugal, la Fundació ”la Caixa” treballa per acompanyar i empoderar la gent gran que sent soledat fomentant relacions de confiança, compromís i col·laboració amb l’entorn i promovent el desenvolupament dels seus recursos interns perquè puguin gestionar millor les situacions de soledat i viure una vida plena.
El compromís de la Fundació ”la Caixa” amb la gent gran es remunta a fa més de 100 anys i continua actualment, més viu que mai, mitjançant la xarxa de més de 60 centres propis i 570 centres en conveni amb les administracions públiques a tot el territori. Informa’t de totes les iniciatives del programa.
Els protagonistes
Carmen
Carmen
La Carmen ha viscut ancorada en un passat que no la deixava avançar. D’aquells moments, en recorda especialment la foscor de les nits, els pensaments recurrents i els records que revivia una vegada i una altra. Un episodi que li va afectar l’autoestima, el dia a dia i fins i tot la manera de veure casa seva; com diu ella mateixa: “va passar a ser un búnquer sense finestres”.
Pedro
Pedro
El Pedro buscava constantment escapar de casa per plorar on no el veiés ningú. Durant anys el va envair una sensació d’espera contínua com un reflex del buit que l’acompanyava. Moments en què, com ens va explicar, l’escassa conversa que li oferia una simple trucada comercial tot sovint era l’única manera que tenia de comunicar-se.
Silvia
Silvia
Després d’una vida envoltada de la família i després d’una etapa dedicada a les cures que requerien la parella (que tenia una malaltia crònica) i els fills, es va anar sentint cada vegada més sola. La manca d’aficions i la tristesa la van dur a perdre el contacte amb el seu cercle més estret i, de mica en mica, la van conduir a l’aïllament. Això va afectar greument les seves rutines i hàbits més bàsics.
El que diuen els visitants
Després de viure l'experiència, això és el que diuen alguns dels visitants:
“La importància d’estar i escoltar”
“Gràcies per fer-nos veure els altres”
“Impactant! El que avui et preocupa i ocupa, potser demà ho trobis a faltar! Viu cada moment”
“La realitat supera la ficció”
“Emocionant. És necessari sensibilitzar per poder canviar”
“Hem pogut veure la soledat”
“Per canviar aquesta realitat ens necessiten a cadascun de nosaltres”
“Una experiència que tothom hauria de viure”
“No els deixem sols/es”
“Gràcies per fer-nos parar i pensar”
“Impactant”
“Gran cop de realitat”
El paper de la Fundació ”la Caixa”
A la Fundació ”la Caixa” treballem per millorar la qualitat de vida de la gent gran connectant-la amb l’entorn; acompanyant-la en la cerca d’una vida plena i amb propòsit, i reconeixent-la com una part valuosa de la societat i amb moltes coses per aportar a la resta. El compromís de la Fundació ”la Caixa” amb la gent gran es remunta a fa més de 110 anys i continua actualment, més viu que mai, a través de la xarxa de més de 60 centres propis i 570 centres en conveni amb les administracions públiques a tot el territori.
A més de l’acompanyament personal en aquesta nova etapa, des de fa 10 anys, la Fundació ”la Caixa” impulsa en 15 ciutats d’Espanya i Portugal el programa Sempre Acompanyats, a través del qual es treballa per prevenir i gestionar situacions de soledat en persones grans empoderant-les, facilitant-los relacions de confiança, compromís i col·laboració amb l’entorn i estant al seu costat durant tot el procés vital.
Els protagonistes
Aquesta experiència s’ha construït gràcies a la col·laboració de 4 persones reals participants del programa Sempre Acompanyats que, amb una gran generositat, han compartit les seves històries i la seva veu per fer-les arribar a tota la societat a través de la cabina de telèfon.
María Teresa
Després de la mort del seu marit, va pensar que si es mudava a un pis més petit, sense tants records viscuts, no se sentiria tan sola, però el sentiment va persistir quan es va instal·lar a la nova casa. La Teresa sentia que cada vegada es feia més petita i estava més callada. Fins que va començar a parlar amb una planta que li havien regalat i van fer un tracte: si la planta era capaç de viure en aquell pis, ella també.
Josep
Va fer de taxista durant molts anys, lluny del seu poble natal. Sense parella ni fills, i amb pocs amics, quan els pares van morir es va adonar que estava sol al món i que “es quedaria sol per sempre”. Segons el Josep, actualment fins i tot als pobles, tothom està pendent del mòbil i ningú aixeca el cap per saludar.
Blanca
La mare era la seva millor amiga i companya. Quan va morir, la Blanca li va preguntar: “Què faré ara sense tu?”. Després d’entrar en el programa Sempre Acompanyats, va recuperar la il·lusió i es va poder adonar que havia viscut sempre perquè els altres estiguessin bé i fossin feliços, però que s’havia oblidat d’ella mateixa. Ara ha après a prioritzar-se per primera vegada a la vida.
Javier
Es despertava cada dia amb un missatge al mòbil: “Bon dia”. I se n’anava a dormir havent llegit el missatge que li enviaven: “Bona nit”. Els amics van ser la mà que el va ajudar a mantenir el cap fora de l’aigua en els pitjors moments de la soledat. Tenir-los a l’altra banda del telèfon va ser clau per no enfonsar-se del tot.
Imatges de la campanya
Documentació d'interès
Tractament de dades personals - Gravació veu
(Disponible només en castellà)